Vestit de Pierrot
blanc com el fum
del tabac ...la lluna
el Sena....el cafè ...
Tot m'embafa
tot em fa pena .
Si fos ric podria
comprar amor ,
uns quants francs
entre les sines d'ella
jo sense disfressa ....
Pierrot cerca Colombina .
Mentre els fanalets
m'il·luminen.
Buscar amor...
ResponEliminadarlo...
nunca se sabe cual es lo adecuado.
pero no sería bueno comprarlo
pues más vacío deja en el alma y el cuerpo...
Moltes gràcies, Elfree, per afegir-t'hi tan de seguida. A veure si tenim sort ... i arribem als 100!
ResponEliminaBon poema de solituds ...
M'agrada molt el poema. Jo encara quasi ni he vist l'imatge.
ResponEliminaSort de a llum dels fanalets, perquè la lluna!!!
ResponEliminaUn poema també descriptiu...
Petonets.
Has reblat amb un poema l'atmosfera del quadre.
ResponEliminaElfreelang, et segueixo el fil.
ResponEliminaQuè producció. Per la imatge si que podria recollir doblers
ResponEliminaPotser quan s'adoni que l'amor no es pot comprar amb diners deixarà la tristesa de banda i trobarà, per fi, la seva Colombina de veritat.
ResponEliminaPobre Pierrot!
ResponEliminaUn poema carregat de somnis emboirats de fum.
ResponElimina