PER SORT DE TOTS NOSALTRES
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.
No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.
Mai no defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.
Sempre ben arrelats a la nostra terra...
ResponElimina