divendres, 23 de juliol del 2010

Camins i vies

Tot seguint Zel i Carme

Tot són camins i vies,
estrelles dobles i estels senzills
Espais interiors i exteriors es confonen
què som sinó aire? què som sinó aigua,
terra i foc? Caminem, caminem sempre
ànimes bessones en l'espai dels estels
gotes de llet sideral fent la via
planetes i asteroides , desitjos, il·lusions,
esguards ignis i pampallugueig lluminós  ...

5 comentaris:

  1. Vaig prendre't el relleu anit, però fins ara no he acabat de plasmar la idea en el poema. Si és que així es poden anomenar aquestes paraules...

    Realment, no em satisfà al 100% :S


    d.

    ResponElimina
  2. Recordes? Vam començar a doll, ens vam embogir col·lectivament pel 10 de juliol, i hem anat a parar a allò infinit i universal...

    Som tan poc, i tant alhora...

    ResponElimina
  3. No t'amoïnis Deomises amb tantissims poemes creats i escrits no ens podem quedar igualment satisfets amb tots de la mateixa manera...ets un linx poètic!
    Sí Zel cada vegada més amunt del cel...potser tornarà a tocar arrelar-se!

    ResponElimina
  4. Arrelar-se i volar, de tot una mica. M'agrada la teva continuació!

    Camins de cel
    camins de Terra
    el nostre espai
    s'obre i es tanca
    el món petit
    i l'univers
    en sintonia...

    ResponElimina
  5. Gràcies Carme...! m'agrada el que has escrit tu!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons