divendres, 23 de juliol del 2010

A la frontera


(seguint deomises, zel...)



Tement els camins
aixequem el vol
per cercar al cor de l'aire
l'espai més lleuger,
diàfan i clar
o buscar cristalls a l'albada
amb vareta de fada per endevinar
els misteris de la vida
i el temps que ens ha de durar...

Sigui el que sigui,
curt, mitjà, esquifit, immens o llarg
ha de jugar amb l'elasticitat.
Vull que em dugui a la frontera
entre la llum i la immensitat,
allà on l'infinit ens ha de xuclar.

2 comentaris:

  1. T'agafo el torn per cantar a l'amor per la mar en particular, i pel planeta en general. Perquè no hi ha fronteres quan es tracta d'ells. Almenys no n'hi hauria d'haver...


    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons