Amarga ets amb mi,
potser perquè saps
que no m’agrada el sucre,
però creia en la teva dolçor...
Però no, amarga.
Amarga com el fel.
Però gràcies, m’has ensenyat
tot el que havia d’aprendre,
però he seguit la
meva intuïció, digues-li
intuïció masculina.
Amarga. T’estimo!
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada