Seguint Identitat, d'Onatge
Jo sóc jo, dic.
Jo sóc jo, em repetisc...
i les paraules cauen lentament
embullant-se per tot el cos
fins que, de vegades, arrelen
i esbocinen la terra,
l’esmicolen i la fan tremolejar
i de l’esquerda raja l’aigua fresca,
que brolla d’aquella font,
de fa tant de temps ja,
que mai no s’asseca...
Aigua del temps
que xopa i nodreix
la memòria;
que amara i alimenta
la Història.
Que no s’entolla
i avança imparable
mentre s’escolta:
Jo sóc jo...
de punta a punta
de sud a nord
i és tan gran el rebombori
que del jo passem al nosaltres
i del sóc al som
i no deixem cap tros de terra erma.
Alba
Benvinguda, Alba, tu ets tu i no deixis mai de ser-ho! Un bon poema!
ResponEliminaGràcies pel rebement, Carme!
ResponEliminaja veurem el que em va eixint, que últimament estic d'un espés, que no m'ix res!
Xica veig que seguint al meva indentitat no t'has perdut. Gràcies pel seguiment...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge