divendres, 11 de febrer del 2011

El bar de la ceba






I és per tu
que ploren, ceba meva,
aquests ulls tan purs
de la mirada seva.

I és en aquest bar
també
que la meva amor
-ara me n'adono!-
ja no és amor
sinó una ceba.



[seguint la Montse, i inspirat, alhora, per una cançó de gran èxit]

2 comentaris:

  1. La vergonyosa ceba, en aquell bar ple de gent desconeguda, no s'atrevia a despullar-se de les seves capes...

    ResponElimina
  2. Capes i més capes per a la lluna vella.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons