I és per tu que ploren, ceba meva, aquests ulls tan purs de la mirada seva. I és en aquest bar també que la meva amor -ara me n'adono!- ja no és amor sinó una ceba.
La vergonyosa ceba, en aquell bar ple de gent desconeguda, no s'atrevia a despullar-se de les seves capes...
Capes i més capes per a la lluna vella.
La vergonyosa ceba, en aquell bar ple de gent desconeguda, no s'atrevia a despullar-se de les seves capes...
ResponEliminaCapes i més capes per a la lluna vella.
ResponElimina