Però és la vida la que canvia
i assaona la pols i la fa fèrtil
i fa que arribi el demà lluminós
i fa que els infants innocents somniin
i dormin conhortats per l'abraçada
del futur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quin bon rotllo, Joan, quina esperança, quin optimisme.
ResponEliminaMe l'hauré de llegir com una oració unes quantes vegades...
som catúfols d'una sènia.
ResponEliminaDesaiguem els nostres treballs
i com si no haguessim ft res
despareixem per que d'altres...
La continuitat de la vida
és manifesta en la madeixa
d'aquest fil que anem contstruint
fins que altre el cull
per continuar la tasca...
Som aquí per continuar l'espècie,
que desparegui i què més...?
................... Anton.
Tant de bo el futur generós que somien els infants se'ls fes realitat.
ResponElimina