La façana s’esfondra, es desclou el misteri
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-
caldrà trobar l’encís de noves vies,
esmolar l’enginy i la il•lusió,
per bastir noves façanes sense guix
-no pot amagar més tèrboles ombres-
per forjar un altre present,
que cada instant és un alè , i de molts
es pot fer real, i fort, i ferm, un vent de crida
per un futur possible...
(Zel, seguint Antón)
Ens munten una filosofia de la realitat... Descloem el misteri i fem-lo realitat... Tot costa, però arriba. Tot és temps que de vegades calla, de vegades es manifesta... callata hi som i ho saben. Manifestant-nos... haurien d'atendre la realitat i descloure ja d'una l'esncis. Ai, Zel, quan un desitja por relliscar si no veu la realitat i es deixa portar per la seva veritat. Anton.
ResponEliminaEl futur sempre és possible, la pega és que sovint no és com el voldríem.
ResponEliminaAnton, em quedo amb la teva darrera frase. Me la guardo.
Un bon poema, Zel, que m'ha fet pensar que de vegades és millor imaginar que no pas descobrir la realitat, ja que aquesta pot estar acompanyada d'un gran buit...
ResponElimina