Com un coixinet d’agulles
farcit de tresors punxants
així el meu cor va fent via
enmig de records sagnants
que de la sang en surt vida
i amor de cada ferida...
Som viatgers cavalcant
que amb delit cerquem sortida
d’aquest present angoixant...
La pena serà l’abric
l’univers la nostra via
i tu sempre al costat, amic...
(seguint Glòria, per l'Anton)
Zel, amiga, com molts per no dir tots de per aquí... Contesto amb una pintureta en acrílic i quatre lletres seguint-vos. anton
ResponEliminaQuin gran poema dedicat a l'amic Anton.
ResponEliminaPreciós i encertat del tot.
Zel, no podies escollir millor poema. L'Anton se'l mereix, i tant!
ResponElimina