Finestres a l'univers,
finestres d'una biblioteca immensa
que abruptes incògnites dirimeix...
Obrim els cortinatges,
que entri el sol del esdevenir
i que cada bri de pols que balla
al cor de cada raig
ens transporti al paradís!
seguint Zel
Obrim els ulls,
ResponEliminanostres finestres,
a l'horitzò més curull
obrim el cor dies i vespres
és l'hora del cop de puny.
................ Anton.
Isabel, és preciós!
ResponEliminaOH!!! (des del balcó)
ResponEliminaObrim els cortinatges, Isabel!
ResponEliminaQue la claror que ens arriba ens serveixi de cavall volador per anar endavant, endavant!