Entre les flors de cotó
d'un paisatge arborescent
amago, com un tresor,
un dolor que encara és
meu.
Amago un cor esberlat
com la magrana madura
i el pensament crivellat,
com un coixinet
d'agulles.
Gelosa,
guardo el meu neguit
dins d'un llibre de
poemes.
Em fa por
que si l'arrenco d'aquí
no em quedi res. Ni la
pena
Glòria
Glòria
seguint a Galionar
Del coixì no brolla sang
ResponElimina-del bé sols tregueren llana
per fer-ne lloc per agullam...-
Tantes caricies, ma plana,
li feren
que com a cor el tingueren
obert sempre de bat a bat.
.............. Anton.
Ostres, el teu, preciós i l'Antón que no para de deixar engrunes de tresors...
ResponEliminaM'agraden tots dos, poetes!! El de la Glòria em recorda un sonet però en modern.
ResponEliminaEm trec el cap -)
M'agrada molt aquest final, Glòria. És cert, que amb raó o equivocadament a vegades preferim la pena al no res... aix, com som les persones humanes!!!
ResponEliminaEstaria bé que el llibre de poemes ens guardés la nostra pena, i que nosaltres ens en poguéssim deslliurar una estona de tent en tant...
ResponEliminaLes penes no s'han de guardar, arrenca'l del llibre i fora, millor res...Ja trobarem una alguna alegria digna de ser guardada...
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina:D