com fulles daurades,
ens porta paraules
d'una geometria inesperada.
Dibuixades
com qui trena forces arcanes,
en el racó més estimat de l'estança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un bonic racó que recordo perfectament, per posar-se a escriure!
ResponElimina:)
Que bé tornar a les itineràncies, oi?
Barbollaire, entro al racó més estimat de l'estança...
ResponEliminaM'agafo a les teves fulles de tardor per continar l'itinerari...
ResponEliminaBenvingut, de nou a compartir versos...
ResponEliminaM'agraden les teves geometries, ben posades en aquest racó estimat.
M'hi quedo una estona escoltant-te o més ben dit llegint-te que ja somio a aquestes hores :)
ResponEliminaLes paraules ens dibuixen sentiments i tenen la virtud de donar al mon idees. Amagades, que sabriem del amic ?
ResponEliminabarbollaire,ja veig que hi tens un finsetral per on veuen sol i lluna els teus mots. Felç retrobament. Anton.
Els racons poètics són els més acollidors.
ResponEliminaM'imagino aquest racó una tarda plujosa d'octubre...Algú seu a la butaca i plasma sobre el paper, els seus anhels...L'acompanya el fil musical de les gotes, repiquejant als vidres...
ResponElimina