La poesia m’asserena el pensament.
Assegut al llit, o al sofà, o a l’estudi, amb una tassa de cafè a la mà,
llegeixo versos del Tomàs, de l’Alfredo, del
Martí, del Salvat, de la senyora Eiximenis,
de les veus càlides que amaren el calidoscopi
blogosfèric...
De vegades no les entenc, però no importa,
em basta el sabor de la sang de les paraules,
la salabror de les melodies, el ritme,
palpar les vísceres calentes dels significats
ocults
i veure com el caos ordena la matèria,
com aixeca la pols dels arcs iris esventrats
i genera
estructures de batalles dins del subsconscient.
En mig del desgavell, m'abraço a la poesia
i ens estimbem en l’infinit oceà de les
preguntes,
i pregunto: hi ha algú més?
Hi ha algú més,
ResponEliminaque sense entendre mai prou
el sentit de cada encanteri
ni de les fórmules màgiques
que fan dels versos
allò que són:
inquietud i consol
preguntes i recerca
ordre i revolta...
els escolta.
En mig del desgavell,
el nostre punt de trobada:
els versos!
Gràcies, Joan, per començar... ja veus que et segueixo.
De moment aquí, però me l'enduré cap amunt, en una estona.
Hi ha algú més, som ací i, en tot cas, sempre hi ha algú més. Bon inici.
ResponEliminaSempre hi ha algú que llegeix, que mira d'entendre, que fa seu el poema. I si aquestes persones no hi són, continua havent-hi algú...Qui escriu.
ResponEliminaTruquem a l'oida d'algú sense crit, li enviem la pàgina escrita i oida i ulls reben la caricia del mot fet poesia. Anton.
ResponEliminaMonòleg d´un vers
ResponEliminaNo , poeta.
No sóc sublim.
Sóc terra.
De viure vinc
a morir-me
en lletra.
No, poeta.
Em pots recollir
abans de perdre´m?
Enric Bagué
un poema digne d'aquest començament d'itineràncies!
ResponEliminasí, hi ha algú més.. encara que de vegades no ho sembli..:)
Joan, quina il·lusió que em fa retrobar-te aquí de nou!
ResponEliminaI si, hi som, oi?
Un bon inici per aquesta nova estrena!
Molt bon començament!!!
ResponEliminaHi som! molts , moltes, amb paraules
ResponEliminaque agafen enbranzida i dibuixen sanefes a la pantalla.
Un regal abans d'anra a dormir: llegir-vos!
És com escoltar poesia amb un altre llengua si qui la recita ho fa amb el cor, la cadència t'enganxa...
ResponElimina