que sense entendre mai prou
el sentit de cada encanteri
ni de les fórmules màgiques
que fan dels versos allò que són:
inquietud i consol
preguntes i recerca
ordre i revolta...
els escolta.
En mig del desgavell,
el nostre punt de trobada:
Aquí, al poema!
Què bonic que el punt de trobada sigui un poema! Una molt adient presentació.
ResponEliminaUs seguesc a tots dos. En aquest cas no us agafe paraules concretes per encadenar-me sinó la idea que hi ha algú més traginant poesia. Contenta de tornar a ser ací, entre vosaltres.
ResponEliminaEmergeix la vareta màgica del poema.
ResponEliminaDON DIA, fada!!!
Bones... i fresques :)
ResponEliminaI el mot al conjur de la veu s'escampà arreu. Anton
ResponEliminaLa poesia sempre és un bon punt de trobada: de trobada i d'encontres. I sovint ajuda a que els desgavells siguin menys desgavells...
ResponEliminaGràcies per convidar-nos de nou!
Una meravella de tardor poètica :)
ResponEliminaEl poema és el punt de trobada de tothom qui els escolta, sigui amb fórmules màgiques o no...
ResponElimina