És el primer vers camí directe,
és l'ona suau al cor de l'aire,
és recull de mots, idea i veu,
és el cant serè que espera
que un altre vers vingui darrere,
i estiri del fil per ser un poema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I amb el teu poema suau que ens senyala el camí, tanco la sessió i me'n vaig a treballar!
ResponEliminaGràcies Isabel per ser-hi sempre!
He de penjar el meu poema als comentaris, els he d'enviar per correu? a qui? com ho faig?
ResponEliminaHo faré aquí:
ResponEliminaJo tinc un fil
que no ser on em porta
en cerco el cap
en cerco el fi
i entre mig em perdo.
Evoco sentiments
que m'inspirin quelcom
per sentir-me viva.
Somiant que faig poesia.
reunits, units per el mot o la paraula. Feliç moment quan esclata el primer vers... segueixo el camí. Anton.
ResponEliminaGràcies a tu, Carme, per convocar-nos!
ResponEliminaDrapaire, has d'entrar al blog i penjar el teu excel·lent poema com una entrada nova.
ResponEliminaAnton, compartim emoció!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMontse, t'he enviat la invitació a participar, però em consta com que encara no l'has acceptat...
ResponEliminaL'he enviada al teu gmail, amb data d'avui, perquè feia tants dies que era enviada i no acceptada que l'he tornat a enviar.
Només és un clic i el blog ja és teu.
Anirem estirant, Isabel!
ResponElimina:)
Isabel, llegir-te i fer-me vergonya dir la meva...
ResponEliminaEspero no desmerèixer gaire aquest nivell que poseu!
;¬)
Guai! Guau! Auuuuu!! (moment gamberro)
ResponEliminaI del fil teixirem un vestit nou ple d'estrofes !
ResponEliminaSegur que estirant el fil de qualsevol d'aquests mots, sortiria un poema...Però potser no tan dolç com el teu...
ResponElimina