dilluns, 1 d’octubre del 2012

El primer vers





És el primer vers camí directe,
és l'ona suau al cor de l'aire,
és recull de mots, idea i veu,
és el cant serè que espera
que un altre vers vingui darrere,
i estiri del fil per ser un poema.

14 comentaris:

  1. I amb el teu poema suau que ens senyala el camí, tanco la sessió i me'n vaig a treballar!

    Gràcies Isabel per ser-hi sempre!

    ResponElimina
  2. He de penjar el meu poema als comentaris, els he d'enviar per correu? a qui? com ho faig?

    ResponElimina
  3. Ho faré aquí:

    Jo tinc un fil
    que no ser on em porta
    en cerco el cap
    en cerco el fi
    i entre mig em perdo.
    Evoco sentiments
    que m'inspirin quelcom
    per sentir-me viva.
    Somiant que faig poesia.

    ResponElimina
  4. reunits, units per el mot o la paraula. Feliç moment quan esclata el primer vers... segueixo el camí. Anton.

    ResponElimina
  5. Drapaire, has d'entrar al blog i penjar el teu excel·lent poema com una entrada nova.

    ResponElimina
  6. Montse, t'he enviat la invitació a participar, però em consta com que encara no l'has acceptat...

    L'he enviada al teu gmail, amb data d'avui, perquè feia tants dies que era enviada i no acceptada que l'he tornat a enviar.

    Només és un clic i el blog ja és teu.

    ResponElimina
  7. Isabel, llegir-te i fer-me vergonya dir la meva...
    Espero no desmerèixer gaire aquest nivell que poseu!
    ;¬)

    ResponElimina
  8. Guai! Guau! Auuuuu!! (moment gamberro)

    ResponElimina
  9. I del fil teixirem un vestit nou ple d'estrofes !

    ResponElimina
  10. Segur que estirant el fil de qualsevol d'aquests mots, sortiria un poema...Però potser no tan dolç com el teu...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons