Com un cadenat de lletres,
comencem a confegir
una punta de coixí
que acotxi els mots;
i treni, amb la música dels boixets,
imatges que ens reconfortin.
Estrenarem,
amb desig artesà i pacient,
la llibreta nova
que ens va regalar
qui estima la poesia.
Tenaços com som en el goig de la paraula.
És una plaer i em fa il·lusió tornar a compartir aquest raconet de poesia amb tots vosaltres!
ResponEliminaGràcies Carme per tornar-nos a convidar.
Moltes gràcies a tu per dur-nos fins aquí el teu goig de la paraula, que és el nostre.
ResponEliminaque bé t'ha quedat fanalet!!!!
ResponEliminaSegueix, segueix, la teva llum il·lumina mots i paraules. feliç retrobant-te. Anton.
ResponEliminaGran estrena, carinyo!
ResponEliminaPetonet
Els teus versos s'escampen teixits amb delicades, com el batec d'ales de papallona.
ResponEliminaLa saliva hi ajuda ;)
ResponEliminaFiligrana Fanalet, fi-li-gra-na :)
ResponEliminaUi, sí, entre tots hescriurem la llibreta de les itineràncies, artesanalment i ens sortiran randes ben boniques, espere.
ResponEliminaLes lletres abillades amb puntes de coixí són com una cadena d'estels...
ResponElimina