dilluns, 1 d’octubre del 2012

Com un cadenat


Com un cadenat de lletres,
comencem a confegir
una punta de coixí
que acotxi els mots;
i treni, amb la música dels boixets,
imatges que ens reconfortin.
Estrenarem,
amb desig artesà i pacient,
la llibreta nova
que ens va regalar
qui estima la poesia.
Tenaços com som en el goig de la paraula.

10 comentaris:

  1. És una plaer i em fa il·lusió tornar a compartir aquest raconet de poesia amb tots vosaltres!
    Gràcies Carme per tornar-nos a convidar.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies a tu per dur-nos fins aquí el teu goig de la paraula, que és el nostre.

    ResponElimina
  3. Segueix, segueix, la teva llum il·lumina mots i paraules. feliç retrobant-te. Anton.

    ResponElimina
  4. Els teus versos s'escampen teixits amb delicades, com el batec d'ales de papallona.

    ResponElimina
  5. Ui, sí, entre tots hescriurem la llibreta de les itineràncies, artesanalment i ens sortiran randes ben boniques, espere.

    ResponElimina
  6. Les lletres abillades amb puntes de coixí són com una cadena d'estels...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons