1.- Mot i paraula
feren patxia,
s’amistançaren.
Tancats per el
cadenat de les lletres
entre parèntesi,
prets , besant-se,
no volien punts ni
comes,
ni dièresi ni
guions...
El mot curtet i
envanit,
la paraula cofoia
i distesa
tancades dintre
esdevindrien
miracle.
Ells dos sols
donaren vida
a la idea
primigènia...
Desprès quan paris
el beneplàcit del
contacte
sorgiria la veu
llegint
i mot i paraula
serien ACTE D'AMOR
S’obriria el
parèntesi...
Prosa o Poesia
naixent a l’aire.
Quina cal-ligrafia!!!
ResponEliminaM'has sorprès, com sempre, Anton!!!
ara que ho he tornat a llegir, penso que havia d'haver posat ACTE D'AMOR.
ResponEliminaQuan escric els meus trenets, no penso en els meus descarrilaments mentals. Gràcies, Pilar per ser-hi.Anton.
A mi m'agrada tal cual, es molt maco.
ResponEliminaSí, prosa o poesia, tot és benvingut.
ResponEliminaObrim el parèntesi, doncs!
ResponEliminaQue preciós aquest final:
S'obriria el parèntesi...
Prosa o poesia naixent a l'aire. :D
Anton, m'estrenaré en aqueses itineràncies seguint-te!
ResponEliminaUn plaer retrobar-te aquí!
Anton, quin plaer retrobar-te, en aquest divertimento conjunt!
ResponEliminaUna abraçada!!
Això si que es un poema Anton.
ResponEliminaQuantes coses encara per aprendre!.
Intentaré obrir el parèntesi i que surti alguna cosa de bo.
Una abraçada.
El meu parèntesi ha donat fruit. Anton, ole Tu!!
ResponEliminaAmor i poesia també casen molt bé Anton.
ResponEliminaTres lletres dins d'un parèntesi...
ResponEliminaUn poema d'amor!