la teva mort, i la por
incògnita duresa d’un incert present
recullo els records que et fan tan absent
i m’acullo al recer
d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...
si la sort m'és plaent...
Zel, seguint Isabel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preciós i sentit, Zel.
ResponEliminabonica i esperançada nota final per la melodia... Gràcies, Zel!
ResponEliminaSempre podem renéixer d'amor... si la sort ens és plaent.
ResponEliminaPreciós i intens, Zel!
No hem de perdre mai l'esperança, l'amor sempre pot renéixer...
ResponElimina