de finestres obertes
des d'on es veuen
totes les ciutats
i els països i els mons
i tantes companyies.
És un racó recer
de les paraules
on sempre ens sabem
i aprenem a volar
i a riure i besar-nos
també a filosofar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A volar ben alt! :)
ResponEliminaLlenço paraules al vol
ResponEliminavolaran en mig de la boirina
i viatjaran mon enllà
on ni les tempestes
ni els vents huracanats
podran callar-les
Les transportarà la melodia
dels propis mots.
Xiuxiuejant, cridant
en silenci o clamant
el que l'ànima implora.
Seran mots, bells mots
sempre plens de vida pròpia.
Tot era de cristall...
ResponEliminaLa llum entrava silenciosa,
no volia destorbar la calma.
Era un paradís en la terra
allí la gent estimava. Anton.
Un racó ple de llum...La lluna i el fanal ho fan possible...
ResponEliminaLa natura i la tecnologia es donen la mà!