...ai, si la sort em fos plaent!
Si, caminant per la pols del desert,
trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços
dins del somni dels idealistes.
L'amant, llavors, fuig de la fosca,
travessa la porta i canvia d'escenari.
Tot és nou. Tot recomença.
seguint zel
Quantes portes i quants escenaris per canviar.
ResponEliminaTravessar un llindar i recomençar, sembla fàcil!
tu ho has dit: sembla.
ResponEliminaM'enduc aquest amant que surt de la fosca
ResponEliminaI jo també me l'he endut una mica, Joan!
ResponEliminaI jo, i jo, m'enduc l'amant que surt de la fosca :)
ResponEliminaLa porta oberta és com un oasi, enmig
ResponEliminade tants petits monts tancats i barrats...
La porta oberta és com un oasi, enmig
ResponEliminade tants petits monts tancats i barrats...