L'amant, llavors, fuig de la fosca
i travessa el llindar
d'una escala d'emergència.
El món és d'un altre color
i tot sembla més funcional i senzill.
Però els graons es baixen igual.
En passar les hores
el gat el mira mofeta i
li tornen a fer mal els genolls.
Al meu aire, però us segueixo! A tu i an en Joan!
ResponEliminamal els genolls,… la quotidianeitat és inevitable.
ResponEliminaFugir de situacions incòmodes no sempre és fàcil, malgrat les sortides d'emergència...
ResponElimina