dimarts, 2 d’octubre del 2012

No fuig

No fuig.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas2 d’octubre del 2012, a les 23:13

    Que bé que no fugi... :)

    Aquest canvi d'escenari d'en Joan m'ha portat a un poema massa pessimista, oi?

    ResponElimina
  2. fanal blau2 d’octubre del 2012, a les 23:21

    Els bells amants no fugen...
    Potser si que ho era una mica pessimista...
    Bona nit, companyia poètica!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas2 d’octubre del 2012, a les 23:26

    Bona nit Fanalet!!!

    ResponElimina
  4. Drapaire de mots2 d’octubre del 2012, a les 23:39

    Et segueixo i me'n vaig a dormir, que això no es para ....

    ResponElimina
  5. novesflors3 d’octubre del 2012, a les 10:15

    Que és el mateix que sortir de la fosca, que tant ens agradava. Versos ben trobats.

    ResponElimina
  6. M. Roser3 d’octubre del 2012, a les 22:29

    L'amor ha plantat dues cadires, seria una pena que es quedessin buides...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons