Eres el meu jardí
i al meu jardí encara ets
ets ombra i raig lluent
i bressol dels meus neguits
Sortís de dia o de matí,
eres al meu jardí
ara hi ets amb d’altres petges
i et segueixo com pelegrí
Eres el meu jardí,
el meu repós, el meu respir
i encara ets tot per mi
Zel, seguint Antón
Faig meu el vers "Ets ombra i raig lluent" per seguir. Gràcies, Zel.
ResponEliminaSempre hi ha algú que pot ser totes aquestes coses per nosaltres...Potser val la pena dir-li, per si de cas...
ResponEliminai segueix sent. Anton
ResponEliminaL'Anton ja ha dit el que jo anava a dir... i seguirà sent!
ResponElimina