2.- 3-10-12
Jardí. Gespa.
Vida.
Ajaguda et veia...
Erets el jardí
meu,
cercle màgic de respir.
El teu cos marcat,
ingràvid ara en la
gespa
el recordo amb
plany.
Avui un cos sol
camina...
En l’intern tinc
dos esperits
que continuen
Vida.
Jardí. Gespa.
Vida.
Dos esperits inseparables, Anton!
ResponEliminaQue continuen Vida!
Una abraçada, és molt tendre!
Preciós, humà, etern...
ResponEliminaÉs bonic tenir un jardí particular...
ResponElimina