Ningú sabrà el secret que compartim,
la teva set és set de paraules, el teu somni
no el conec...et sé proper, menut,
ningú sabrà el secret que compartim
quan ens tanquem rere els murs
retornant al so primigeni dels ancestres
per saber-nos propers, aprenent junts
per entendren's
(Zel seguint Deo des del somni d'avui)
Secrets compartits i jugant amb les paraules. Qui ho ha de saber sinó vosaltres?
ResponEliminaEt segueixo Zel
Preciós, Zel, tendre i fins i tot màgic!
ResponEliminaLes paraules viatgen en la complicitat de qui les ensenya i qui les aprén. M'encanta!
ResponElimina