 |
semblen sonar somorts
el salmodiar del resos
d'aquest rés que s'estén per la vinya
al most vessat a la gola fosca.
et voldria, càntir, ben clar i net
com si de mi en depengués el vi
reservo celler amb el llum obert,
i escolto les passes del cor al claustre...
a capite ad calcem
tota jo borbollejo. Faig cas del cos
que en àpats obscurs discorre
la pell i els àcars en tovalles deixa
....
in vino veritas
La copa reposa sobre les estovalles vermelles.
ResponEliminaLa copa reposa als teus llavis vermells.
El vi fa la resta.
Borbolleges molt bé, in vino veritas, i tant!
ResponEliminaAquest vi de la teva poesia... Puja al cap molt fàcilment...
ResponEliminaTina siguem d'aquest elixir que la vinya com cabra insuflada d'esperit etern cria... Anton.
ResponEliminaCantireta, sóc agosarada i et segueixo...
ResponEliminaDringuem!!!
ResponEliminaCantireta, ets massa bona perquè els meus comentaris estiguin a la teva alçada... Poeta!
ResponEliminaQuina meravella de poema!!!
ResponEliminaLa copa, cofoia de ser la portadora del protagonista de la pel·lícula de la vinya...
ResponElimina