bressol romànic de tota una nissaga
amb més de mil anys empenyent llibertats,
llibertats retallades,
però punyents dins l'ànima
de tots els catalans.
guifré el Pilós, tombes comtals,
l'abat oliba...
les beceroles de nostre pròpia
història
impregnen les parets, les
voltes de canó, el claustre,
i en ell,
semblen sonar somorts
el salmodiar del resos
mentre les passes dels monjos
llegint
el llibre d'hores
llisquen en les lloses desgastades.
voluntat
i treball,"ora et labora"...
regles bàsiques per retrobar les
pèrdues,
per seguir fidels als nostres
ancestres,
per seguir amb el cap ben alt,
davant totes les dificultats amb
que topem.
Sense voluntad i treball no s'arriba enlloc... Un bon poema, baba!
ResponEliminabressol on pares ens ensenyaren el seu delit... Anton.
ResponEliminaDificultats amb què topem, dificultats que hem de vèncer.
ResponEliminaSeguirem el combat.
ResponEliminaNo defallirem, ho devem als qui ens precediren...
ResponElimina