Faig cas del cos
i aletejo pels aires,
em deixo conduir pel vent,
vaig mirant tots els paisatges.
Els colors grocs i ambres,
la vida vertical dels arbres,
el gel polar de tants blancs
i els oceans de blaus i onatges.
Les terres riques del nord
i les nits de ball al cel,
els insectes de les selves
i els escarabats més negres...
M'agrada viure al món
per sobrevolar els deserts,
plantar llavors a camps i horts
i collir els fruits del bosc.
Faig cas del cos...
Molt maco l'escrit i la fotografía en porta records de les dunes del antic Sahara Español, del Siroco i dels bons companys.
ResponEliminaSalutacions.-
El cos forma part de la naturalesa.
ResponEliminaM'agrada, m'enduc aquest aleteig.
ResponEliminaEl teu cos et porta a la natura, segueix fent-li cas.
ResponEliminaEl cos sempre ens dóna molta informació i de molta omportància. Està bé fer-li cas.
ResponEliminaal cap i a la fi, nosaltres sóm natura.
ResponEliminaés lògic i bo involucrar-nos-hi
el cos i sentir, experimentar, percebre flux i reflux... Anton.
ResponEliminaPreciós poema, Isabel. Ets sàvia, fent cas al cos...
ResponEliminaTenim tantes coses per somniar i viure la natura...El cos ho sap.
ResponElimina