Oblit He desat les mantes a l'altell.
Els coixins ja no fan la teva olor.
Plego sense esma uns llençols.
M'adormo sense son.
Cap més nit vindrà a encendre
un nou silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
De vegades se'n va el silenci i només ens queda la seva flama que ens crema en silenci...
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Desem l'hivern!
ResponEliminapotser la nit l'apagui... el silenci..
ResponEliminaPerò si obres les finestres, la primavera et portarà noves olors,
ResponEliminaun nou caliu i potser el silenci embolcallat dins d'una alenada d'aire fresc i suau...
M. Roser
Encendre un nou silenci,
ResponEliminaquan callen les mans
i també els llavis.
Silencis de llum.
Quant de contingut ténen les absències!
ResponEliminaVeí, diuen que encaràa refrescarà...:)
ResponEliminaNo te'ns adormis...
Bonic poema. Bon vespre poètic!
Obre la finestra i deixar entrar el nou olor de primavera.
ResponEliminaM'agrada, veí. M'agrada molt!
Sempre hi ha un començar de nou.
ResponEliminaMolt bonic.
Que breu i que bell!
ResponElimina