dilluns, 21 de març del 2011

Oblit

Oblit

He desat les mantes a l'altell.
Els coixins ja no fan la teva olor.
Plego sense esma uns llençols.
M'adormo sense son.

Cap més nit vindrà a encendre
un nou silenci.

10 comentaris:

  1. De vegades se'n va el silenci i només ens queda la seva flama que ens crema en silenci...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  2. Però si obres les finestres, la primavera et portarà noves olors,
    un nou caliu i potser el silenci embolcallat dins d'una alenada d'aire fresc i suau...
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Encendre un nou silenci,
    quan callen les mans
    i també els llavis.

    Silencis de llum.

    ResponElimina
  4. Quant de contingut ténen les absències!

    ResponElimina
  5. Veí, diuen que encaràa refrescarà...:)
    No te'ns adormis...

    Bonic poema. Bon vespre poètic!

    ResponElimina
  6. Obre la finestra i deixar entrar el nou olor de primavera.
    M'agrada, veí. M'agrada molt!

    ResponElimina
  7. Sempre hi ha un començar de nou.
    Molt bonic.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons