dilluns, 21 de març del 2011

Fragància subtil





M’inundà la mar.
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat.
Només sóc murmuri
mots mig ofegats
ressò de silenci
fragància subtil...

10 comentaris:

  1. Només un murmuri
    sura sobre l'aigua.
    De mots i recances
    floreixen fragàncies

    ResponElimina
  2. El teu poema m'ha fet pensar amb les violetes que segurament ja comencen a treure el cap...Sobretot pel silenci i la fragància subtil.
    bona primavera.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. La teva subtil fragància ha arribat fins el far... Un quadre per posar al capsal del llit.

    Des del far una abraçada subtil.
    onatge

    ResponElimina
  4. Les fragàncies subtils són les més interessants...

    ResponElimina
  5. subtilitat... com l'arribada de les orenetes.

    ResponElimina
  6. Nenúfars al cor
    fragància i colors.
    Murmuren poesia.

    ResponElimina
  7. Subtil fragància en un mar de versos...

    ResponElimina
  8. Recordo els narcisos de casa dels pares, i els gladiols, i la menta fresca... I les hores que em quedava embadalit flairant aquelles fragàncies que es combinaven quan coincidien les florides...


    d.

    ResponElimina
  9. Em sembla magnífic el que us ha arribat a inspirar, i a recordar aquest curt poema. No hi ha res com tenir ànima de poeta!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons