![Hivern [LXVIII]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_u-h8i3yqV1NcNlgYUXo1XM1YuSUILXYThsGeG7jceDzUuJgEWE9FYBKTWhQGJjjFjLS-EnXj2NcL23MkSlUvDSq2jeiaABseBaXZAY-kx4j-xeQDHMNFd4AWGd-IBbGA=s0-d)
M’enfilo,
anàrquicament,
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen,
amb timidesa riallera,
com si fos primavera.
Dits que es trenen, sense soroll,
pels voravius de somnis
no confessats.
Que baden, ballarucs,
com andròmines que es gronxen
a l’espera
de la lentitud de les coses belles.
I jo que pensava en tu i pensava on t'hauries amagat avui...;)
ResponEliminaUn poema preciós, en els voravius dels somnis, per acabar aquest compartir poètic!
Un petó, amic! Poètic, com sempre!
Un poema preciós que acarona i penetra en els voravius dels somnis.
ResponEliminaA l'espera
ResponEliminade la lentitud de les coses belles,
creixen branquillons de somnis
recolzats en cada mot
i entortolligats en
la fermesa de les hores de llum.
Com si fos primavera.
Gràcies, poeta, amb el teu poema es tanca el Dia de la poesia.
Un poema per estirar bé el cos, mastegar bé els mots, trobar-hi el gust i capbussar-s'hi!
ResponEliminaBona nit, demà continuarà la poesia vital de cada dia...
Però que reboniquet!!
ResponEliminaUnes paraules precioses per un dia com el d'avui.
Molt bona nit!!
Somnis no confessats...que solen ser els més bells. Bona primavera a tothom especialment si estimem la poesia.
ResponEliminaM. Roser
Són uns versos molt bonics. Tendres, sentits, d'aquells que t'acaricien mentre els llegeixes...
ResponEliminaBona nit.
només en la lentitud seran belles les coses..
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaels somnis no confessats sñon, potser, els que ens fan buscar les coses belles.
ResponEliminaDeixa'm per un moment fondrem en el teu somni.
ResponEliminaDeixa'm impregnar-me de primaveres tèbies i de racons inconfesables.
Que la lentitud esdevingui eternitat quieta, inmortal instant en els teus ulls.
Voldria empresonar el desig i regalar-te'l. Així podries fer realitat els teus anhels secrets.
aquests somnis no confessats que de tant en tant em donen maldecaps, dins la juventut que visc ara...
ResponEliminamolt bonic el què escrius!!!
:)
El ritme del poema és molt semblant a "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol, no és així? Només afegir que, el teu poema en si mateix, m'ha agradat molt...
ResponEliminagracias por tu visita y tus palabras han sido lo suficientes para venir agradecertelo y hacerme seguidora del teu blog.un pato
ResponEliminaMarina