Realitat
Necessito mirar-te per descriure’t, s'anava dient.
I mentre trepitjava amb els ulls el camp de blat, pensava, si tu has estat la que m'ha explicat el meu record, per què són ara les meves mans les que revesteixen el teu passat?
Ni jo sóc tu, ni tu ets jo, però en aquest trosset de vidre ens hi reflectim les dos.
I mentre trepitjava amb els ulls el camp de blat, pensava, si tu has estat la que m'ha explicat el meu record, per què són ara les meves mans les que revesteixen el teu passat?
Ni jo sóc tu, ni tu ets jo, però en aquest trosset de vidre ens hi reflectim les dos.
Mortadel.la
En un trosset de vidre,
ResponEliminareflectim fragments
ecampats i barrejats
de tu i de mi.
Un bocí per compartir
l'altre per besanviar.
Amb un bon xic d'maginació i fent punta als records, pots d'escriure l'altre persona sense veure-la. El trocet de vidre t'hi pot ajudar...
ResponEliminaM. Roser
Quina preciositat! Quines imatges més suggerents, més subtils i quin reflex més potent.
ResponEliminaUna delicatessen!
ResponEliminaAnna! Potser sigui això la poesia!
ResponEliminaUna abraçadeta!
No ser i ser... què tenen els espills?
ResponEliminaUn reflex compartit enllaça sentiments.
ResponEliminala realitat ... qui sap on és.. una poesia preciosa Deli'ns! buscaré el meu trosset de vidre...
ResponEliminaSi ens reflectim, existim.
ResponElimina