Nosaltres, als poetes,
els ho devem tot
en la vida:
l'amor, el conhort,
la franca llum de les paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La franca llum de les paraules.
ResponEliminaL'esclat acolorit d'una metàfora.
El somriure plàcid d'una cadència.
És que la feina dels poetes és anar pel món observant i interioritzant tot allò que veuen , per després transmetre als altres un xic de sensibilitat...
ResponEliminaM. Roser
la poesia sempre ha il·luminat el camí de les persones.
ResponEliminaSalut i bon dia ple d'esclat poètic.
ResponEliminaA mi també m'ha robat el cor això de la franca llum de les paraules...
ResponEliminaSi no fos franca, tal vegada no seria poesia.
ResponEliminaPreciós, Jordi!
M'arriba la lluminària poètica i també em cohorta!
ResponEliminaJordi jo només enllaço paraules amb fil de sentiments... Però comparteixo el que dius.
ResponEliminaDes del far amb bona lluna.
onatge
Una franca veritat!
ResponEliminai la foscor de la nit..
ResponElimina