[imatge extreta de jardinera.pro]Reneix la llum,
s'allarga el dia.
De què tens por
en aquesta vida?
Per un instant
tot comença
és l'esclat del jorn
de la primavera.
Un instant que tot ho impregna
i només per un moment
oblida
que serà càduc
com qualsevol
regne.
Amb nova llum
ResponEliminaencetem vida.
Tot és caduc
però se'ns oblida.
De moment, però, que reneixi la llum!
ResponEliminaGaudim-la!
Un bon dia poètic, Gabriel!
El principi i el final s'uneixen en el cercle. Esclata la vida!
ResponEliminaun instant que no morirà mai en la memòria..
ResponEliminasolemne cridòria d'una llum que retorna...
ResponEliminaCal tenir por per poder renéixer i esclatar!
ResponEliminaNo serà caduc pas el teu regne
ResponEliminala Pau i Amor en tu s'impregnen.
.............. Anton
No em de tenir por de res , ens fan companyia les violetes, les margarides,les orenetes, els rosinyols...i la marinada fresqueta que ens anuncia uns dies esplèndits.
ResponEliminaM. Roser
el regne de la primavera, però, sempre retorna.
ResponEliminaPer un instant tot és poesia...
ResponElimina