Almívar de sal
Avui descloc la ferida
i la miro, ben oberta.
Només et retrobo
en aquest mirall
que diu el somrís
carallot de qui somia.
Faig panadons de mel,
bresca curulla de sol,
sopa encisera de llum,
cargols bruns de mi.
No em saps l'ànsia,
i si la sabessis, passa.
Aliteracions del nom,
poso comes a les valls
i repunts als cotons.
Almívar de sal,
i del punt amarg
on el nosaltres
també duu sal.
Avui, a més
s'ha fet llast.
Té,
les engrunes
del pa àzim
em cauen del plat.
Avui, a més
s'ha fet llast.
Té,
les engrunes
del pa àzim
em cauen del plat.
Recollir engrunes. Juntar-les fins que siguin molles. Fer-ne una pizza de bricioles.
ResponEliminaDe la boca, de l'escot, de la barbeta.
EliminaD'on s'originen les admiracions.
:-)
El teu record al bany maria
ResponEliminaserà el caliu pel fred interior,
tot es vestirà d’hivern,
la carícia com una petxina
sense mar, el silenci
cantarà el teu nom
als meus llavis...
onatge
Molt emotiu, gràcies!!
EliminaPanadons de mel i almívar salat... Un curiós contrast ...
ResponEliminaM'agraden les paradoxes, els oxímorons i les sinestèsies. Són marca de la cantireta.
Elimina:-)
Salto damunt de les al·literacions, esquivo els punts de la vall i segueixo els repunts dels cotons com un camí... camí de cantireta...
ResponEliminaAi! que eren les comes... mentre esquivava, me n'he adonat... són Comes!!!!
EliminaHi ha amargor. Enyor. Absència. Record. Dolçor. Tristesa. Dolor. Ràbia?
ResponEliminaHi era tot. Calia que hi fos. I s'hi colava.
EliminaGràcies.
Almívar de sal, marinat ingrat.
ResponEliminaSí. No puc ser síndria si sóc salada.
Elimina