dimecres, 17 de juny del 2015

Almívar de sal



Almívar de sal

Avui descloc la ferida
i la miro, ben oberta.
Només et retrobo
en aquest mirall
que diu el somrís
carallot de qui somia.

Faig panadons de mel,
bresca curulla de sol,
sopa encisera de llum,
cargols bruns de mi.

No em saps l'ànsia,
i si la sabessis, passa.
Aliteracions del nom,
poso comes a les valls
i repunts als cotons.

Almívar de sal,
i del punt amarg
on el nosaltres
també duu sal. 
Avui, a més
s'ha fet llast.

Té,
les engrunes 
del pa àzim
em cauen del plat.

12 comentaris:

  1. Recollir engrunes. Juntar-les fins que siguin molles. Fer-ne una pizza de bricioles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la boca, de l'escot, de la barbeta.

      D'on s'originen les admiracions.

      :-)

      Elimina
  2. El teu record al bany maria
    serà el caliu pel fred interior,
    tot es vestirà d’hivern,
    la carícia com una petxina
    sense mar, el silenci
    cantarà el teu nom
    als meus llavis...
    onatge

    ResponElimina
  3. Panadons de mel i almívar salat... Un curiós contrast ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les paradoxes, els oxímorons i les sinestèsies. Són marca de la cantireta.

      :-)

      Elimina
  4. Salto damunt de les al·literacions, esquivo els punts de la vall i segueixo els repunts dels cotons com un camí... camí de cantireta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! que eren les comes... mentre esquivava, me n'he adonat... són Comes!!!!

      Elimina
  5. Hi ha amargor. Enyor. Absència. Record. Dolçor. Tristesa. Dolor. Ràbia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi era tot. Calia que hi fos. I s'hi colava.

      Gràcies.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons