En la nuesa de viure
hi ha la primavera del teu caliu…
Estimar no té sinònim.
Tinc fred de Tu…
Almívar de sal, coralls profunds,
flames que no fan cendres.
Sé com sóc però no estic
segur de saber qui sóc…
Paro taula, un plat per
l’absència, pa de sentiments,
en copa de cristall aigua de lluna,
un canelobre amb versos
en flama, pètals d’abril...
onatge
Brindem amb aigua de lluna, doncs i il·luminem-nos amb versos encesos...
ResponEliminaFlors de juny...
L'aigua de lluna calma la set i si puja al cap no fa ressaca.
ResponEliminaGràcies Xavier!
EliminaM'enduc l'almívar. Crec que podré fer-ne algun plat.
ResponElimina:-)
cantireta espero que hagis gaudit del plat...
EliminaGràcies!
Jo continuo en aquesta taula tan ben parada. Si 'et va bé hi deixo el meu rellotge.
ResponEliminaBenvingut el teu rellotge, assenyala hores de Ribera...
EliminaGràcies!
M'agrada molt "Estimar no té sinònim"!
ResponEliminaHola Helena! Gràcies.
EliminaAmb una mica de pa de sentiments i aigua de lluna, podem anar fent via...Pel camí trobarem pètals d'abril!
ResponEliminaHola M. Roser! Pel camí ens anem trobant...
EliminaGràcies!