Ni que sigui en silenci
la teva pluja em
fertilitza,
la brisa em deixa el teu
nom als llavis, com una
havanera...,
amb rems de silenci vaig
mar endins, endins de
Tu,
els records són
primavera
i tardor, i l’absència
de
l’ara i aquí...
onatge
Un mar endins molt romàntic aquest endins de tu... m'agrada molt aquest final.
ResponEliminaGRÀCIES Carme!
EliminaEn l'absència, el teu record
ResponEliminaés primavera i és tardor. M'hi he quedat penjada.
Hola Teresa! GRÀCIES.
EliminaQue la melodia dels records, siguin les notes d'una havanera, mentre la brisa et fa remar mar endins...
ResponEliminaGRÀCIES M. Roser!
EliminaRema endins... dels sentiments.
ResponEliminaGRÀCIES Xavier!
Eliminam.agrada molt
ResponElimina