finalment han aconseguit deixar enrere
tempestuoses tristeses, esllavissaments
i esvorancs que et malmenaven la vida
La claror perseverant que portes dins
no ha claudicat en l'intent
atàvic o infantil de poder viure
en el despullament dels sentiments.
Mires cor endins i veus com
el teu horitzó de sempre t'espera.
el teu horitzó de sempre t'espera.
Ets tu mateix, i ningú més
que tu, sap com vols estimar.
Vols prendre el risc, de nou,
i instal·lar-te en la nuesa de viure.
Calidesa en les paraules, com en els tons de l'aquarel·la.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
EliminaEs que si vols seguir, has de viure el que es presenta... si un pogués acomodar-se i rebutjar o assolir el que creu convenient... i ens creiem ser lliures !!! En tot ?Anton.
ResponEliminaPotser no som lliures en gairebé res... Anton!
EliminaPoema per anar degustant a poc a poc...
ResponEliminaL'aquarel·la és una abraçada de calidesa.
onatge
Gràcies, onatge!
EliminaCadascú sap com vol estimar, amb clarors o amb ombres, però sempre amb un devesall de sentiments...
ResponEliminaCadascú a la seva manera, M Roser...
EliminaLa vida mai no és nua, i l'amor mai no pot estar despullat, sempre està vestit i engalanat d'emocions de molts colors, amb tonalitats diverses. Així passem i transitem per la vida: estimant.
ResponEliminaPerò sempre s'ha d'arriscar.
No se si aquesta nuesa de viure, l'hem entès igual. No és la vida la que és una, sinó el viure... La manera de viure, la manera d'expressar o d'ensenyar els sentiments. Viure sense reserves, sense amagar-se. La nuesa del viure, jo l'entenc així.
EliminaInstal·lar-se en la nuesa de viure: retornar a la simplicitat de la mirada de l'infant que, tot i tenir un horitzó al davant, encara no l'ha amidat. Mentre el cos creix -la ment amb ell-, no devem ser conscients que un dia deixarà de fer-ho i un altre dia morirà. Quan ho descobrim, sovint ens acovardeix la certesa de l'atzar -valgui l'oxímoron-. Defugim el risc, inútilment cercant l'empara davant l'única certitud del final. Però el cert és que mirant endins nostre podem recuperar aquella claror neta de la descoberta del món. Ho crec també.
ResponEliminaNuesa de viure,
ResponEliminacamí d'anys
plens de vida.
Desprens caliu...per aquí segueixo.
ResponElimina