M'ofereixes silenci
sembrant angoixa
oblidant que el dubte
embriaga el meu seny
Els silencis fan mal
amaguen pors, tanquen veritats
que espanten fantasmes
de no poder i estimar
Els meus silencis et gronxen
t'acaronen els somnis
allunyant de tu
les meves pors
En els silencis et bresso
et reinvento, et penso
et desitjo, et somio
i després ... el no-res
De vegades els silencis cal
ResponEliminaescoltar-los amb l'ànima...,
deixar que ens sembrin,
després ja florirem...
onatge
Ens expliques dos menes de silencis... i els escolto. Els conec, tots dos.
ResponEliminaUn cop més em reconec en el teu poema, sa lluna.
Abraçadetes dolces, amb tots els mots que calguin... i la música que m'acompanya.
El teu silenci em fa patir però en el meu silenci et gronxo....i em gronxo. Ara si que sóc a la lluna i a l'univers.La música m'hi llança.
ResponEliminaEscoltant les notes d'aquest silenci de Beethoven, segur que els somnis acaronen amb la suavitat d'una besada furtiva...
ResponEliminaPrimer he llegit el poema en silenci.
ResponEliminaDesprés amb l'acompanyament del "Silenci" de Beethoven.
De les dues maneres és un poema que fereix. En el somni persisteix.
Tots els silencis diuen alguna cosa, alguns els voldries fer callar, però quan brollen del cor, gronxen els batecs d'amor i la seva música celestial traspassen els nostres sentits i ens fan sentir la passió de l'estimada.
ResponEliminaBessets Paula