Seguint en Xavier Pujol
Sempre és present.
El futur és tan borrós
que no ens vol ni dialogar.
No toquem l'infinit,
ni tampoc, (què més voldríem!)
el demà més proper.
Ens arraulim en aquest present
esquerp, però amb esperança.
I vivim pendents d'una porta que s'obri,
d'un dia normal, sense virus ni corones,
que serà quan podrem dir:
Demà farem...
Demà anirem...
Demà serem qui volem ser.
Avui, de moment, vivim, encara
sense fer allò que caldria,
sense anar allà on voldríem,
sense ser qui som, encara.
...encara.
ResponEliminaens resta la poesia.
Encara...
EliminaNo crec que ens la puguin prendre, però no se sap mai...
Sempre és present, però aquest present no sempre és tal com ens agradaria...Potser si en tenim cura, tindrem un demà esperançador...
ResponEliminaEl problema és que no sabem com.
EliminaUn poema precioso. Belleza y filosofía en tus palabras.
ResponEliminaUn fuerte abrazo, Helena
... Avui, de moment, vivim, encara...
ResponEliminaAquest vers ho diu tot.
Sort.
Qué poema tan bello.
ResponEliminaUn beso.
Fabulous blog
ResponEliminaPlease read my post
ResponEliminaJesus pela sua dolorosa paixão tem misericórdia de minha família e a do mundo inteiro
ResponElimina