Recordes el passat?
El futur era teu.
Amb l’ajuda d’un dit
tocar l’infinit.
Al pas dels anys
dèries i afanys.
Ara vius el moment
un dia l’explicaràs.
La vida del present:
un cas com un cabàs.
Res no tornarà
a ser com abans.
Sempre és present
passat és passat.
"Sempre és present/ passat és passat": ho dius d'una manera molt condensada, i carregada de raó.
ResponEliminaToques uns conceptes molt importants, en aquest poema.
ResponEliminaGràcies per donar vida i activitat al bloc.
Pensem que el present, serà el passat del futur...Estic d'acord, moltes coses no tornaran a ser com abans!
ResponEliminaSort que el present el fem més ampli, perquè només dient una paraula ja ens queda passada... Es diria que el futur ens l'empassem, com l'aire.
ResponEliminaSón reflexions derivades del teu poema, on hi ha força material per pensar.
Una abraçada. Olga
Gràcies a totes per les vostres reflexions.
ResponElimina