Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.
Ramon Lllull
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El mateix amor de vegades, ens dona moments feliços i d'altres ens fa patir...
ResponEliminaI tant que sí... i molt sovint ens fa rumiar i millorar.
EliminaUn gran amor no pot ser "confús i discordant", segons André Maurois, sinó que és fet "amb la reconciliació sublim dels temes, més enllà de la discordància", com en una composició musical rodona.
ResponEliminaGràcies, Helena. No coneixia aquesta cita de Maurois. És molt bonica i seria preciós que sempre fos així.
EliminaJo penso, amb tots els respectes per André Maurois, que un gran amor (ni un de petit) no és mai estàtic, evoluciona i canvia i pot patir desajusts i confusions en alguns moments. "La reconciliació sublim dels temes, més enllà de la discordància" pot aconseguir-se o no, en qualsevol cas és un camí, és un procés, és ben bé com la composició musical rodona: que s'ha de composar, s'ha de crear, s'ha de començar del no res, s'ha de continuar, s'ha de corregir, s'ha de millorar i s'ha d'acabar. La reconciliació sublim, també!
L'amor, com nosaltres, i com tot el que ens envolta és canviant.
ResponElimina