dimarts, 5 de juliol del 2016



Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Ramon Lllull

5 comentaris:

  1. El mateix amor de vegades, ens dona moments feliços i d'altres ens fa patir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí... i molt sovint ens fa rumiar i millorar.

      Elimina
  2. Un gran amor no pot ser "confús i discordant", segons André Maurois, sinó que és fet "amb la reconciliació sublim dels temes, més enllà de la discordància", com en una composició musical rodona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. No coneixia aquesta cita de Maurois. És molt bonica i seria preciós que sempre fos així.

      Jo penso, amb tots els respectes per André Maurois, que un gran amor (ni un de petit) no és mai estàtic, evoluciona i canvia i pot patir desajusts i confusions en alguns moments. "La reconciliació sublim dels temes, més enllà de la discordància" pot aconseguir-se o no, en qualsevol cas és un camí, és un procés, és ben bé com la composició musical rodona: que s'ha de composar, s'ha de crear, s'ha de començar del no res, s'ha de continuar, s'ha de corregir, s'ha de millorar i s'ha d'acabar. La reconciliació sublim, també!

      Elimina
  3. L'amor, com nosaltres, i com tot el que ens envolta és canviant.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons