Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Oh, la follia de l'amor! ;)
ResponEliminaDolça follia!
Elimina"L'important és l'amor", si és arrauxat, incomprès, de folls.... tant se val. L'important és l'amor.
ResponElimina(El dibuix és molt original. Entre vitrall i cobrellit. Sublim, com la follia d'amor)
Ha, ha, ha... Entre vitrall i cobrellit... M'encanta la teva interpretació!
EliminaIncomprés o no, l'amor és potent, sempre.
Cadascú defensa la seva follia d'amor, que per alguna cosa li pertany...
ResponEliminaCadascú la seva, personal i intransferible.
Elimina"que em té l'ànima assoleiada", la meva també!
ResponEliminaÉs un bon "estat", aquest de sentir el sol de l'amor que ens omple l'ànima. Me n'alegro, Helena!
Eliminafollia assoleiada , follia ben plena d'amor i calidesa
ResponEliminaCalidesa assegurada.
EliminaSublime!!!! saludos caballero!
ResponEliminaS'ha comprovat científicament que el pensament venturós, amorós o foll, ajuda a conservar la memòria més que qualsevol altra situació. Endavant, doncs.
EliminaGracias, colibrí!!!!
EliminaConservarem la memòria, doncs, Olga! amorosos i folls... gràcies!!!
Una bona tria, la teva.
ResponEliminaGràcies, bonica!!!
Elimina