dissabte, 18 de juny del 2016

Amic e amat



Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

 Ramon Llull
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. sa lluna19 de juny del 2016, a les 5:48

    Es consolava amb molt poc, segur que era perquè l'estimava molt. ;)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas19 de juny del 2016, a les 15:21

    Se l'estimava molt. A vegades penso que potser massa.
    L'amor incondicional té la seva bellesa, però és arriscat i cal vetllar-lo molt bé.

    ResponElimina
  3. M. Roser19 de juny del 2016, a les 20:03

    No és escaient que l'amat vedi la paraula a l'amic...

    ResponElimina
  4. xavier pujol20 de juny del 2016, a les 14:13

    Si li vedava la paraula ni era amic ni era amat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de juny del 2016, a les 15:19

      Contundent i clar, Xavier. De fet jo també ho penso. Però l'amic se l'estima igualment... Què li vols dir? Que és una bleda soleiada?

      Elimina
  5. els dies que vindran21 de juny del 2016, a les 17:03

    Vedar la paraula a l'amic està bé. El silenci és molt necessari. Si més no, per aprendre. Quan parlem - i més si diem ruqueries - ens esbravem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de juny del 2016, a les 19:00

      És un altre punt de vista, Andreu.

      Jo no tinc res en contra del silenci, i estic d'acord que és necessari, però "vedar" ... cal "vedar" en amor o en amistat?

      Elimina
    2. Carme Rosanas21 de juny del 2016, a les 20:25

      Andreu, per que no ens escrius un poema des d'aquest punt de vista, teu? M'agradaria molt.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons