La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...
Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Molt bo. Te n'has sortit perfectament. M'agrada.
ResponEliminaBravo, Elfree!!! Fantàstic!
ResponEliminaLa primera estrofa sembla irremeiable, la segona és el miracle.
ResponEliminaEra un repte difícil. Llull sempre ho és.
L'amor tornarà a encendre el foc del cor...
ResponEliminaostres moltes gràcies !
ResponEliminaEi, nena, molt bon poema!
ResponEliminaUna imatge molt ben trobada : el brià de la ràbia. Dolorós i difícil de curar. I esperança en l'amor que tot ho cura.
ResponEliminaQuina llàstima sempre quan el foc es torna pedra.
ResponEliminaAplaudiments ben forts, nina.
ResponEliminaanna-historias.blogspot.com .
ResponEliminaEt deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies